Aquesta nit Starz estrenarà la seva nova sèrie original, Ash vs. Evil Dead . La sèrie ja ha obtingut bones crítiques i grans elogis per part dels fans que van veure el primer episodi al New York Comic Con, i ja s’ha renovat. Amb el primer episodi dirigit per Sam Raimi, la comèdia de terror de mitja hora és un divertit retorn al Evil Dead univers de fa gairebé 35 anys. Bruce Campbell torna una vegada més al paper de l'antiheroi Ash Williams, aquesta vegada unit en el seu viatge per Pablo de Ray Santiago i Kelly de l'amic Dana Delorenzo, seguit per la soldada estatal de Michigan Amanda Fisher, interpretada per Jill Marie Jones, i una dona misteriosa anomenada Ruby, interpretat per Lucy Lawless. Vaig parlar amb Delorenzo, Jones i Lawless sobre els seus personatges, l'atractiu continuat d'Ash Williams i Evil Dead , i alegria i dolor pel rodatge amb tota aquesta sang.
joc de lego joc de trons
Lesley Coffin (TMS): Dana pot estar regalant alguna cosa, però sé que al final arribareu a filmar algunes escenes junts. Com eren aquells dies al plató?
Dana Delorenzo: Com que la majoria de les meves escenes eren amb Bruce i Ray, em van encantar les tres escenes que vaig tenir amb Jill aquesta temporada i la gran escena que vaig tenir amb la senyora Lucy Lawless. Acabo de cantar els seus elogis.
Jill Marie Jones: Per què no ho faríeu?
Delorenzo: És clar. Però tots dos juguen i han jugat a dones tan ferotges en una missió que, si us enganxeu amb elles, podríeu acabar sense cara. Però a la vida real també són ferotges, d’una altra manera, i s’han convertit en veritables mentors per a mi. I tots dos m’heu cuidat tant, fins i tot durant la gira de premsa. Per tant, tots dos s’han convertit en models tan importants per a mi, veient com es porten al plató i després poden activar-lo i posseir la pantalla. Va ser tan meravellós tenir-los al plató
ETC: Com va ser, finalment, treballar amb Dana?
Delorenzo: Els va encantar!
Jones: Hi havia quelcom realment màgic i especial en aquell dia. Érem ella i jo, sense nois, només nosaltres. I crec que era la primera vegada que estava amb aquella altra part del programa.
Delorenzo: Sí, perquè no teniu la vostra pròpia aventura amb el personatge de Lucy, i aquesta va ser la primera vegada que es van creuar els nostres mons.
Jones: I podríeu sentir quelcom tangible entre nosaltres aquell dia.
Delorenzo: Estàvem molt connectats. Em sento afortunat de tenir un repartiment petit, però que tots teníem química. Però Jill i jo vam tenir una relació especial, perquè Jill, Ray i jo ens allotjàvem al mateix hotel. Per tant, aniríem a ballar i a divertir-nos, però passar un moment professional a la pantalla era tan fantàstic. I vam assajar les nostres línies al telèfon la nit anterior, però quan vam arribar al plató, estàvem com, només hem de deixar passar la màgia.
Jones: Realment ho podia sentir aquell dia.
ETC: Una de les coses divertides és com us introdueixen totes com a dones fortes que arriben a aquesta boja situació: el personatge de Dana pot literalment vèncer a Ash.
Jones: M'encanta que Kelly sigui desgavellada i tingueu la sensació que potser no jugaria amb justícia. Aconseguirà que algú es doni la volta només per agafar-lo desprevingut.
Delorenzo : Faré esclatar algú a la barbeta si ho necessito.
Jones: No ho veuràs venir. Però m’encanta que, treballant en aquest programa, les dones siguin dolentes i no esperin que un home les salvi. M’encanta tots els personatges femenins.
és Dark Dungeons una paròdia
ETC: L’equip de producció va parlar de la dinàmica de gènere d’aquest programa en algun moment?
Lucy Lawless: No crec que ni hi pensessin. És com és en aquest programa.
Delorenzo: I per això funciona. És un testimoni dels escriptors que es tracta d’una història de cinc persones, en aquest univers estrany, però que representen el que serien cinc persones reunides. Per tant, no crec que estiguessin pensant a emetre un tipus concret, el repartiment només es va unir. Però ja és hora que tinguem tres personatges femenins en aquest programa, tenint en compte que ha estat més que un club de nois.
Sense llei: Però sincerament no crec que fos estratègic. El cas és que, si no sou forts, no sobreviureu a l’horror. I només van llançar dones que creien que podrien interpretar de manera creïble dones que arribaran lluny en aquest món.
Jones: M’encanta que tots els personatges siguin inadaptats.
Sense llei: Tens raó al respecte! Tots són inadaptats.
Jones: Mai veuríeu a aquestes dones amb capa en una pel·lícula de superherois.
Delorenzo: Serien el grup de superherois més disfuncional de la història.
Jones: I, no obstant això, tots lluitaran per sempre. I m’encanta que tots vinguin de diferents orígens i llocs de la seva vida, i sembla que tots necessitin aquesta experiència.
Delorenzo: Tots estan superant alguna cosa.
Jones: Sabia que l’Amanda seria dura, perquè ha escrit així i així se’ns presenta. Però el que m’ha encantat del personatge és la quantitat d’humanitat que hi ha al costat de la seva força. Va ser un costat preciós per a aquest personatge. Sabia que seria forta, però també em va alegrar molt veure aquesta part del seu personatge.
Sense llei: Se li permet ser vulnerable.
Delorenzo: Crec que es permet que tots els personatges siguin vulnerables. Fins i tot Ruby.
Sense llei: Simplement no ho veieu al principi.
Delorenzo: I això els fa més divertits de jugar, perquè tenen tots aquests costats dels seus personatges. I després teniu Ash Williams, que és un personatge tan fort, de manera que necessiteu dones fortes que puguin anar-se’n a punt.
agent de paranoia feliç planificació familiar
Sense llei: M'encanta que tots estiguem completament impressionats per ell. També és vulnerable, simplement desconeix la seva vulnerabilitat. Tots podem reconèixer el nostre, però té molts defectes fatals. I, sense voler, té prou èxit com per haver sobreviscut tant de temps.
ETC: El personatge d’Ash és estrany, perquè no és simpàtic però és estimable.
Sense llei: És exactament correcte!
ETC: I veiem que fins i tot a aquesta edat, després d’haver-ho passat tot des de la primera pel·lícula, no ha crescut ni ha madurat en absolut. És una mica misògin ...
Sense llei: És lleugerament racista.
ETC: Per què creieu que un personatge tan poc PC és encara atractiu per al públic?
Sense llei: Crec que és una mica alleujat perquè la convenció no és ser així. Potser és aquesta manca de poliment i consciència que ens atrau una mica.
Jones: I crec que si es tractés d’un espectacle seriós, els seus defectes serien d’actualitat. Però l’espectacle és tan ridícul, i és ridícul, que és divertit. Ningú del programa o dels espectadors no el pot prendre seriosament.
ETC: I és patètic.
Jones: I jo també hi pensava. Crec que la raó per la qual la gent estima el personatge és la seva manera infantil. És el nen que mai va créixer, de manera que gairebé us sap greu. És l’home adult de la família que seria enviat a menjar a la taula dels nens.
ETC: És l’oncle home-nen?
Jones: Sí! Per tant, mai no el podreu prendre seriosament.
ETC: Sam Raimi ha dit des del principi que, si anava a fer el programa i a posar-lo a Starz, hauria de ser tan vulgar i sagnant com ho eren les pel·lícules. Què tan divertit va ser arribar a córrer en aquest set, cobert de sang?
Jones: Va ser molt divertit. I hi havia alguna cosa tan poderosa en no haver de ser la noia bonica, amb el seu maquillatge constantment retocat. Acabo de ser brut i brut en aquest programa. Perquè tots hem participat en programes i pel·lícules i hem estat elegits com a atractives núvies o esposes. Per tant, va ser una explosió arribar a jugar a la terra. Em va encantar.
Delorenzo: No m’importa estar cobert de sang, però Jill va encunyar la frase perfecta al plató. El que els nois no van entendre és que, un cop s’assequi la falsa sang, obtindreu ceres en llocs que mai no creieu possible. Perquè aquesta sang arriba a tot arreu, sobretot quan tenia uns cims poc ajustats.
Sense llei: La camisa s’enganxaria a tu i t’has d’arrencar la pell.
Delorenzo: Però el pitjor va ser ficar-se-ho als cabells, perquè es fa difícil. I moltes vegades fèiem una escena i ens rentàvem per fer una altra presa, però no teníem prou temps per rentar-nos els cabells, de manera que la sang encara hi seria. I la Jill va veure que intentaven pentinar-me els cabells i finalment van decidir tallar-me els cabells. Així doncs, Jill va encunyar els cabells tallant el malvat tall de cabell mort. Per tant, no està malament treure’t sang, és treure la sang.
ETC: [a Lucy Lawless] La vostra entrada és una mica divertida i estrambòtica, com us apareix, digueu una línia i després marxeu. És una mica divertidíssim.
Dr. episodi de qui van gogh
Sense llei: Vam rodar molt més.
Jones: I va ser genial.
Sense llei: Però explicava la història equivocada o n’explicava massa sobre el personatge massa d’hora.
Jones: Espero que facin disponibles aquestes captures.
Delorenzo: Ho han de fer, potser quan estrenin la primera temporada.
Sense llei: Però hi havia molt més en aquest personatge del pilot, però Sam va sentir que havia de tallar-lo.
Delorenzo: Crec que hi va haver moltes coses que es van canviar i tallar, perquè tenien més escenes que no podien encabir al pilot de mitja hora. Té uns 35 minuts i encara està ple.
Lawless: I ningú de nosaltres sabia, quan filmàvem el pilot, què havia de ser i qui seria el nostre personatge exactament. Vaig arribar al projecte força tard, just a l’extrem del rodatge de Sam. I acabava de tornar a Nova Zelanda. El que vaig filmar va ser molt divertit, molt Sam Raimi, però va transmetre massa sobre el personatge de Ruby. Per això, la meva part en el pilot sembla tan petita.
Jones: Però és fantàstic, perquè és gairebé com, qui és aquella dona emmascarada?
Delorenzo: És fantàstic que no estigueu segur d’aquests personatges i que continueu aprenent-ne. Però Ruby és el personatge que farà que els espectadors endevinin. Sé que seré com oh, ella és la que hi ha darrere d’això i ho endevino constantment. I mai no tindran raó.
Sense llei: Vaig aprenent d’ella mentre filmàvem. No va obtenir un cognom fins a l’episodi 9. Estaven escrivint el programa mentre filmàvem.
Jones: Dana no va saber que era jueva fins quan?
Delorenzo: He llegit el guió d’aquest episodi. Dos dies abans el vam disparar. Però tots ho vam experimentar durant el rodatge. Heu llegit el guió i penseu que potser hauria canviat la manera de tocar 5 episodis abans si ho hagués sabut. Però això ens va beneficiar durant la primera temporada, perquè havíem d’actuar per instint. Sam va veure alguna cosa en tots nosaltres, i va ser una mena de peddle amb els escriptors i els actors. Escriurien alguna cosa, tocaríem alguna cosa d’una manera que no esperaven i els inspiraria a escriure una altra cosa. Per tant, l’espectacle va semblar un esforç conjunt i tothom va poder col·laborar.
ETC: Els escriptors us van indicar que estaven ajustant els personatges en funció d’alguna cosa que havíeu fet a la pantalla?
Delorenzo: El corredor del programa, Craig i els escriptors, estaven al plató tot el temps i parlaven amb tots nosaltres. Així doncs, vam tenir la sensació que hi havia més coses del que ens vam adonar.
com utilitzar la pomada voladora
Jones: Recordo alguna cosa divertida. Hi ha una línia en un dels episodis, quan algú fa referència als meus pits. I vaig pensar que estava escrit a la descripció del personatge que Fisher té grans pits? O és aquesta una referència afegida per a Jill Marie Jones? Jo era com, no recordo que formés part de la descripció del seu personatge.
ETC: Ho has descobert mai?
Jones: Vaig a suposar que era una referència de Jill Marie Jones.
Sense llei: Només per tornar un segon. El que és tan divertit és el que vas dir sobre el meu paper al primer episodi. La gent no em reconeix. L’escena del bany del menjador, amb tot el maquillatge, la gent no sap que sóc jo.
Delorenzo: Només vols que et vegin, Lucy?
Sense llei: Només vull que la gent ho noti.
ETC: Havent fet la televisió abans, quina diferència hi ha en treballar en una sèrie limitada a Starz?
Sense llei: Abans vaig treballar amb Starz, i el millor d’ells és que són molt valents i us permetran fer moltes coses que cap altre canal de cable permetria. I aquesta és l'única manera d'obtenir un Evil Dead sèries en antena.
Jones: El programa no hauria funcionat a la televisió de la xarxa.
Delorenzo: Van ser tan increïbles quan van donar als creadors del programa un control complet i, tenint aquesta llibertat, ens va permetre jugar i provar coses.
Jones: Crec que és increïble, perquè en aquest costat de la càmera és estrany sentir que tens llibertat per crear i experimentar i sentir que no hi ha límits. Va ser bastant impressionant.
Lesley Coffin és un trasplantament de Nova York del mig oest. És l’escriptora / editora de podcasts de Nova York Filmoria i col·laborador de cinema a L’Interrobang . Quan no ho fa, escriu llibres sobre Hollywood clàssic, inclòs Lew Ayres: l’objector de consciència de Hollywood i el seu nou llibre Estrelles de Hitchcock: Alfred Hitchcock i el Hollywood Studio System .
—Tingueu en compte la política general de comentaris de The Mary Sue .—
Segueixes The Mary Sue endavant Twitter , Facebook , Tumblr , Pinterest , & Google + ?
