Brie Larson sobre homes blancs
Quan pensem en interpretacions modernes de les obres de William Shakespeare, pocs actors han tingut un impacte tan gran com Sir Kenneth Branagh. L’escriptor, director i actor irlandès ha estat darrere d’algunes de les entrades més fortes del cànon shakespearià del cinema. Format a la Royal Academy of Dramatic Art de Londres (on ara és president), Branagh va actuar amb la Royal Shakespeare Company abans de cofundar la Renaissance Theatre Company el 1987 amb David Parfitt.
En honor al mes de Shakespeare, classifiquem les sis adaptacions cinematogràfiques de Branagh de pitjor a millor. Aquesta llista no inclou cap representació escènica filmada, només les pel·lícules originals.
6. Love’s Labour’s Lost
En primer lloc, felicitats per la creativitat de Branagh aquí. La seva adaptació d’una de les comèdies menors de Shakespeare a un musical d’estil MGM dels anys 30 és un enginy intel·ligent. Malauradament, Branagh comet allò que al meu entendre és un greu pecat imperdonable: llançar a qui no pot cantar ni ballar en un musical.
La pel·lícula del 2000 també lluita amb una representació principal d'Alicia Silverstone que, tot i que és carismàtica, lluita amb el diàleg. És un ordre alt que els actors nous de Shakespeare no només lluitin amb el pentàmetre iàmbic, sinó que els faci cantar i ballar a sobre, és un error per a Branagh (i molt per demanar a Matthew Lillard). La pel·lícula va ser un fracàs crític i comercial i Branagh no tornaria a Shakespeare durant 6 anys.
5. Com a tu t'agradi
la princesa del nord de Sudan Disney
La pel·lícula de l’HBO del 2006 és l’adaptació shakespeariana més recent de Branagh i, mentre escrivia i dirigia la pel·lícula, no hi apareix (excepte alguna veu en off). La pel·lícula compta amb un fort repartiment amb Bryce Dallas Howard com a Rosalind i David Oyelowo com a Orlando, juntament amb Kevin Kline, Alfred Molina i Janet McTeer.
Branagh trasllada l’escenari de la França medieval a una colònia europea de finals del segle XIX al Japó després de la restauració Meiji. És un angle interessant que queda minvat per la manca d’actors asiàtics en qualsevol dels papers principals. A més, Branagh retalla moltes de les línies de Rosalind a favor de personatges secundaris i trames que realment no afegeixen res al cinema.
Rosalind és un personatge encantador, de manera que veure tallats els seus famosos discursos és decebedor. Sobretot quan s’han substituït per una seqüència d’atac ninja innecessària.
4. Otelo
Aquesta adaptació del 1995 és l'única pel·lícula de la llista que no ha estat escrita ni dirigida per Branagh (Oliver Parker fa el doble deure aquí). Otelo és una sòlida adaptació, ben rodada i amb una actuació commovedora de Laurence Fishburne en el paper principal. Branagh interpreta a Iago, un dels més grans dolents de Shakespeare, i s’absolueix admirablement. És una adaptació sòlida i altament observable de la tragèdia.
3. Enric V
navalla suïssa amb usb
Aquest drama del 1989 va ser la primera sortida de Branagh com a escriptor, director i protagonista de la que probablement és la millor adaptació cinematogràfica de Enric V . La pel·lícula va rebre tres nominacions a l'Oscar, inclòs el de millor actor i millor director per Branagh, que només tenia 29 anys en aquell moment. L’Enric de Branagh és valent, romàntic i ferotge en la mateixa mesura, i veure’l actuar enfront de la seva llavors esposa Emma Thompson sempre és una delícia. Vull dir, mostreu-me una interpretació millor del famós discurs del dia de Sant Crispí, m’atreveixo.
La pel·lícula no defuig els horrors de la guerra i ofereix un aspecte autèntic i arenós que fa que el llenguatge de Shakespeare se senti immediat i accessible per a tots els públics. Si no heu vist mai la pel·lícula, afegiu-la a la llista de vigilància de la quarantena.
2. Hamlet
L’adaptació de Branagh del 1996 ofereix un espectacle exuberant i de gran pes de 70 mm amb un repartiment que inclou Kate Winslet, Derek Jacobi, Julie Christie, Michael Maloney, Billy Crystal, Robin Williams i molts més. És la primera versió cinematogràfica teatral de l'obra, que compta amb poc més de quatre hores.
Però l’adaptativa emocional i impressionant de Branagh fa que aquestes quatre hores gairebé passin volant. La pel·lícula va rebre quatre nominacions als Oscar i conté la riquesa d’una vella epopeia de Hollywood. I pels meus diners, mai no hi ha hagut una Ofèlia millor que Kate Winslet, que ofereix una actuació desgarradora.
crimson peak thomas i edith
1. Molt soroll per res
El número u amb una bala és aquesta comèdia romàntica del 1993 que figura entre les millors adaptacions de Shakespeare de tots els temps. Branagh va escriure i dirigir la pel·lícula i protagonitza el paper de Benedick, al costat d'Emma Thompson, Robert Sean Leonard, Denzel Washington, Michael Keaton, Keanu Reeves i Kate Beckinsale (a la seva primera pel·lícula). Rodada a la Toscana, la pel·lícula és exuberant, romàntica i sorprenentment sexy, gràcies a la química immillorable del duo Thompson i Branagh, marit i dona d'IRL.
La pel·lícula és exuberant, càlida i riallera i divertida. Això és el que fa millor Branagh: fa que Shakespeare se senti immediat i rellevant d’una manera que pocs actors i directors aconsegueixen aconseguir. No hi ha millores en aquesta adaptació per a la sensació.
Com classificaries les entrades de Branagh al cànon shakespearià?
El meu joc de l'acadèmia d'herois gratuït
(imatge: Columbia Pictures)
Voleu més històries com aquesta? Fes-te subscriptor i dóna suport al lloc.
- El Mary Sue té una política de comentaris estricta que prohibeix, entre d'altres, els insults personals ningú , discursos d'odi i trolling .—
