La nit passada va haver-hi molts premis merescuts als premis de l’Acadèmia i, amb un ambient tan carregat de política, també hi va haver una sèrie de discursos commovedors i extremadament rellevants de persones de color, del discurs d’acceptació de Viola Davis per Tanques , al boicot d’Asghar Farhadi, a Gael García Bernal parlant contra les parets durant la seva presentació. Aquests van ser meravellosos recordatoris de com les pel·lícules poden afavorir la comunitat, acceptar-les i explicar històries de persones oblidades o ignorades.
Impossible d’ignorar, però, van ser moments que semblaven venir d’un costat completament oposat, del que semblava el perdó de Hollywood envers el racista Mel Gibson, un Oscar per Casey Affleck, i la total incapacitat de Jimmy Kimmel per aguantar la llengua quan s’enfronta a un -nom occidental.
Els acudits de Kimmel sobre els noms són un exemple clàssic de microagressió racial, cosa que molts espectadors van assenyalar durant els Oscars. Els primers casos van ser els seus comentaris envers Mahershala Ali, que es va endur un Oscar per la seva increïble interpretació a Clar de lluna , que també va guanyar la millor pel·lícula. Ali, en el seu discurs, va donar les gràcies a la seva dona Amatus Sami-Karim, que havia donat a llum el seu primer fill quatre dies abans. Va ser un moment dolç seguit de Kimmel que va dir sense gust: 'No la pots anomenar Amy, una broma on el punchline és que el nom de Mahershala és diferent del que molts de nosaltres podríem estar acostumats'. La broma és que Amy és un nom normal, mentre que Mahershala no. (Per cert, el nom de la seva filla és Bari Najma Ali.) És una broma que va reciclar de tenir Clar de lluna actor al seu programa el mes passat, en què deia: No pots posar nom al teu fill Doug . Quan Ali diu que anaven a buscar alguna cosa més senzilla, però encara única, Kimmel diu que crec que això és el més misericordiós i, més endavant, afegeix: Estàvem pensant a nomenar el nostre pròxim fill Pinya. Ali riu amb educació les bromes de Kimmel ambdues vegades, com solen fer moltes persones de color en aquestes situacions.
Això és bastant groller per diversos motius, un d’ells és que Mahershala ja ha escurçat el seu nom per Hollywood. El seu nom complet és Mahershalalhashbaz, el nom simbòlic del segon fill del profeta Isaïes. En una anècdota , diu que era més pel bé de la longitud, de manera que el seu nom estaria en cartells de pel·lícules. Aquí hi ha un altre clip d'ell Jimmy Kimmel , de nou, parlant del seu nom complet. Ali parla del seu nom amb un encantador humor, però aquest tipus d’acudits semblen qüestionables En el millor dels casos provinent de la boca Jimmy Kimmel, el nom complet del qual és James Christian Kimmel.
En un altre moment de l’espectacle, Kimmel demana al públic que digui Mahershala en lloc de Surprise quan donin la benvinguda a un grup de gires que no sospita. Quan arriba aquest grup turístic, Kimmel parla amb alguns d'ells, incloent una dona asiàtica americana anomenada Yulree. Quan passa a parlar amb el seu marit, que es diu Patrick, diu, potser sense pensar en les implicacions: Mireu, aquest és un nom. L’acudit és, de nou, que Patrick és un nom comú que algú com Kimmel ha escoltat moltes vegades abans, mentre que potser ha conegut menys Yulrees. L’acudit és que el seu nom és menys legítim perquè és diferent. L’acudit és que és més estrany perquè no ho havíeu sentit abans. L’acudit és racista.
És racista perquè els individus amb més noms ètnics han de tractar constantment el ridícul als Estats Units. Per molt que la gent es queixi de que els blancs perden oportunitats davant la diversa policia de PC, sonant en negre els noms tracten una gran quantitat de biaixos dels empresaris. Gairebé tots els meus amics i familiars asiàtics-americans que tenen més noms asiàtics utilitzen un nom alternatiu (alguna cosa com Amy o Patrick) per facilitar als nord-americans parlar amb ells perquè no els pot molestar aprendre tres síl·labes en una llengua no està acostumat. Els noms ètnics o estranys poden tenir un gran significat: són una de les primeres coses que ens donen els nostres pares i poden representar esperances, cultura i molt més. Són història, no punchlines.
La gent de Hollywood, sobretot, canvia de nom tot el temps. Això pot ser evitar compartir un nom amb una altra famosa famosa, donar-vos un nom més fresc o fer-vos més comercialitzant cobrint la vostra ètnia. És per això que Charlie Sheen no passa per Carlos Irwin Estevez, per què Ben Kingsley no passa per Krishna Bhanji i per què coneixem el nom de Rita Hayworth i no Margarita Carmen Cansino. Encara estimaríem i coneixeríem Natalie Portman si encara fos Neta-Lee Hershlag? No culpo cap famosa que tingui o vulgui canviar el seu nom, només la indústria que sembla equiparar la blancor amb la comercialització i algun tipus d’incompliment.
En paraules de saviesa, Uzo Aduba (que es deia també es va burlar dels Emmys del 2015 ) va dir La mala mare bostoniana va dir una vegada la seva mare Si poden aprendre a dir Txaikovski i Miquel Àngel i Dostoievski, poden aprendre a dir Uzoamaka. El fet de burlar-se de noms com Mahershala i Yulree contribueix a aquesta cultura, en la qual es considera acceptable burlar-se de noms que tenen un significat real simplement perquè no són convencionals al vostre món. Fa que els nens se sentin avergonyits pels seus noms, la seva cultura i s’assimilin per evitar aquesta situació del tot. No tenen cabuda en una indústria que vulgui celebrar la diversitat i l’intercanvi intercultural. Mahershala va tenir èxit amb el seu nom i es va convertir en el primer actor musulmà que va guanyar un Oscar. Mereix el seu respecte.
(Imatge mitjançant ABC)
Voleu més històries com aquesta? Converteix-te en subscriptor i dóna suport al lloc.
